Bé, després de la ressaca festiva d'alguns i de la plorosa dels altres, avui és dia de valorar els resultats. Mirant el web del Parlament pel que fa a Reus, com arreu del país, CiU ha escombrat literalment la resta d'opcions polítiques (15.479 vots, un 39,55%). Tot i tractar-se, tradicionalment, d'un feu socialista, PSC-PSOE només va arribar als 6.678 vots, un 17,06%. La següent força va ser el PP, tan sols 1.000 vots per sota dels socialistes. ERC, que ha perdut la meitat dels vots, encara figura com a quarta opció, per davant d'ICV-EUiA, tot i que la seva pèrdua de vots ha estat més suau. Les cinc formacions següents (les que superen l'1% dels vots) configuren un bon mosaic. Dues d'independentistes (SI i RI.cat), una de juantxi (CORI), una de feixista (PxC) i una d'espanyolista (C's).
Amb aquest panorama, el que és evident és que cada ideologia té més d'un representant. L'independentisme mostra tres alternatives: Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament Independentista i ERC (que amalgrat hagi decebut moltíssims dels seus votants, continua duent l'alliberació nacional com a objectiu als estatuts). Pel que fa a formacions espanyolistes o d'obediència espanyola i, per tant, antiindependentistes, les opcions augmenten fins a cinc: PP, PSC-PSOE, ICV-EUiA, Plataforma per Catalunya i Ciutadans. Queda, per tant, l'autonomisme de CiU i el juantxisme de la CORI.
En l'àmbit social, tenim dos partits d'esquerres (en principi) com ERC i ICV-EUiA, un de dretes encobert sota la màscara de les esquerres (PSC-PSOE), dos obertament liberals (PP i CiU), dos que, fins el moment han ignorat aquest debat per potenciar la seva principal raó de ser, però que sembla que tirin un cap a l'esquerra (RI.cat) i l'altre cap a la dreta (SI). Queden, doncs, la CORI, inclassificable com sempre, C's, que també porta la màscara de l'esquerra però que fora del debat lingüístic, no té cap interès, i PxC, que com a partit feixista que és, no necessita més explicacions.
A partir d'ara comencen les trucades, les reunions i les negociacions, d'aquí unes setmanes, nou president de la Generalitat, però cal no oblidar el que tindrem a sobre d'aquí mig any... Eleccions Municipals!
Amb aquest panorama, el que és evident és que cada ideologia té més d'un representant. L'independentisme mostra tres alternatives: Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament Independentista i ERC (que amalgrat hagi decebut moltíssims dels seus votants, continua duent l'alliberació nacional com a objectiu als estatuts). Pel que fa a formacions espanyolistes o d'obediència espanyola i, per tant, antiindependentistes, les opcions augmenten fins a cinc: PP, PSC-PSOE, ICV-EUiA, Plataforma per Catalunya i Ciutadans. Queda, per tant, l'autonomisme de CiU i el juantxisme de la CORI.
En l'àmbit social, tenim dos partits d'esquerres (en principi) com ERC i ICV-EUiA, un de dretes encobert sota la màscara de les esquerres (PSC-PSOE), dos obertament liberals (PP i CiU), dos que, fins el moment han ignorat aquest debat per potenciar la seva principal raó de ser, però que sembla que tirin un cap a l'esquerra (RI.cat) i l'altre cap a la dreta (SI). Queden, doncs, la CORI, inclassificable com sempre, C's, que també porta la màscara de l'esquerra però que fora del debat lingüístic, no té cap interès, i PxC, que com a partit feixista que és, no necessita més explicacions.
A partir d'ara comencen les trucades, les reunions i les negociacions, d'aquí unes setmanes, nou president de la Generalitat, però cal no oblidar el que tindrem a sobre d'aquí mig any... Eleccions Municipals!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada